L’ampliació de les fronteres de la transmissió
d’informació suposa un pas contundent cap a una indefinida modernitat a la qual
no estem adaptats. Una nova forma de comunicació lliure i oberta a les màximes capacitats
de l’organització i distribució d’idees humanes. Després de la introducció i
expansió d’internet sorgeixen les utilitats subordinades com la portabilitat en
el mòbils i la convenient accessibilitat per empreses. Una vegada consolidada i
reconeguda la utilitat que suposa la virtualitat apareix dins la taula els
factors econòmics i la propietat intel·lectual, a pesar de ser contradictòria amb
la finalitat de l’eina en qüestió. S’estenen les pagines amb finalitats
especulatives amb publicitat, pagines enganyoses i limitacions amb la intenció
de introduir un mercantilisme forçat, utilitzant la xarxa per fer negoci propi
contradient el treball anònim, col·lectiu i lliure que ha confeccionat
internet.
Davant d’aquest mal us es difereixen dos fenòmens
contraposats en major o menor grau: La distribució il·legal de material intel·lectual
amb finalitat especulativa o no y el submergiment de la societat dins la legalitat
imposada sobre el mon virtual.
La ruptura amb la propietat intel·lectual no
suposa una impossibilitat per generar beneficis per als artistes, nomes per a
intermediaris i majoristes especulatius que s’apropien del valor del material artístic
cobrant comissions per una compra “legal”. (Legal equival a convenient per la
minoria privilegiada), així una distribució lliure crea una relació directa
entre artista i consumidor, el qual no es veu forçat a pagar per apreciar l’obra,
així s’expandeix més i la resposta cap a l’artista es molt mes considerable que
a traves d’una distribuïdora burgesa o no independent. Avui en dia les noves
tecnologies han permès una infinitat de medis pel quals es dona possibilitats tant
a l’artista de cobrar un mínim, un màxim o posar un preu obert que els
consumidors recompensen més. Per això la propietat intel·lectual es una creació
fictícia con excusa per tenir amb que especular i esta destinada a desaparèixer.
Per altra banda l’assimilació de les
facilitats legals per empreses sobre la població nomes ens esta enfonsant en d’incomunicació,
la desvalorització del art i dels artistes i un sotmetiment preocupant a nivell
sociològic. On una falsa sensació de llibertat d’informació inunda les xarxes
socials. Com conclusió afirmarem que
les tecnologies suposen una nova dimensió de comunicació i d’unitat cap a la l’optima
organització com essers humans però prevaleix la dominació de la població per
manca de iniciativa individual. Amb mes informació en les nostres mans que qualsevol
avantpassat nostre, la gent segueix elegint la ignorància per pura dependència dels
nuclis virtuals en mans d’oligarquies. L’alienació transcendeix la virtualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario