El 15M va ser una reaparició de la voluntat popular,
un crit d’atenció al sistema electoral representatiu cap a Europa. Per
comprendre el panorama polític es necessari centrar-se en la transició
suposadament democràtica subordinada a la dictadura militar i consentida per la
monarquia que va actuar a favor del nacional catolicisme. La instauració d’una
estabilitat electoral assegura una sensació de participació per a la població i
la immobilitat dels antics privilegis monàrquics, clericals i feixistes. L’aparició
de Podemos colant-se espontàniament dins els medis de comunicació con
alternativa realment social-demòcrata (convenientment posicionats com nova política,
canvi social i dissimulats darrera una neutralitat ciutadana que ha transcendit
els conflictes esquerra dreta). Aquesta publicitat es desentranyada per gent estudiada
dins la política amb la clara apreciació de propostes marcadament d’esquerres però
amb un caràcter pacifista i assembleari que els caracteritza i els ha atorgat la
identitat de representats polítics del 15M.
Personalment crec que aquesta nova voluntat d’introduir
la classe mitjana com representats dins la democràcia burgesa desvirtua la
vertadera lluita que es l’única capaç de transcendir el privilegis defensats
per una flexible legalitat capitalista que permet que gent mori sense sostre
amb el desinterès de tota la població però manté excepcions legals per l’especulació
Inmobiliaria. Una suposada gestió social de la vivenda que garanteixi un numero
limitat de hogars assegurats pel govern dependent
de circumstancies de misèria mínima. NO només no supleix les falles del sistema
econòmic sinó que allarga l’existència d’aquest creant una il·lusió de progres
mantenint el sotmetiment, alienació i disgregació entre classes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario