Femella que a les meves cuixes callaves
de tots els favors que podía oferirte
et dec la bogería.
-
Una dona es va apropar a mi i en els seus ulls
vaig veure tots el meus amors derruïts
i em va asombrar que cualqú estimes encara el cadaver,
encara cualqú com aqueixa dona i el seu murmuri
repetís a la nit el ressò de tots els meus amors esclafats
i em va sorprendre que cualqú encara llepás a les crostres
tossudament la substància que va ser d'or.
allò que el temps va purificar en res.
I la vaig veure com qui veu sense creure-la
al desert l'ombra d'un aigua,
la vaig estimar sense atrevir-me a creurer-lo.
I li vaig oferir llavors el meu cervell nu,
obscè com un gripau, obscè com la vida,
animant-la a que día tras día el toqués
suaument amb la seva llengo repetint
així una cerimònia d'un sentit únic
que és oblidar lo sagrat
-
La poesía destrueix l'home
mentre els micos pugen a les branques
sercant-se en va
al sacrileg bosc de la vida.
Les paraules destrueixen l'home
¡I les dones devoren cranis amb tanta fan de vida!
Només es bell l'ocell quan mor
destruït per la poesía.
No hay comentarios:
Publicar un comentario