Femella que a les meves cuixes callaves
de tots els favors que podía oferirte
et dec la bogería.
-
Una dona es va apropar a mi i en els seus ulls
vaig veure tots el meus amors derruïts
i em va asombrar que cualqú estimes encara el cadaver,
encara cualqú com aqueixa dona i el seu murmuri
repetís a la nit el ressò de tots els meus amors esclafats
i em va sorprendre que cualqú encara llepás a les crostres
tossudament la substància que va ser d'or.
allò que el temps va purificar en res.
I la vaig veure com qui veu sense creure-la
al desert l'ombra d'un aigua,
la vaig estimar sense atrevir-me a creurer-lo.
I li vaig oferir llavors el meu cervell nu,
obscè com un gripau, obscè com la vida,
animant-la a que día tras día el toqués
suaument amb la seva llengo repetint
així una cerimònia d'un sentit únic
que és oblidar lo sagrat
-
La poesía destrueix l'home
mentre els micos pugen a les branques
sercant-se en va
al sacrileg bosc de la vida.
Les paraules destrueixen l'home
¡I les dones devoren cranis amb tanta fan de vida!
Només es bell l'ocell quan mor
destruït per la poesía.
